CAT:
Aquest 12M s’obren les urnes per a un nou cicle polític al Parlament de Catalunya i, amb
això, els partits han començat, un cop més, amb les seves respectives campanyes
electorals. Fanals, marquesines i tanques publicitàries es vesteixen de gala, i les nostres
bústies s’omplen de sobres amb promeses que ens asseguren que el canvi, el vertader
canvi, per fi, està a punt d’arribar: només falta el teu vot.
La farsa que suposa el circ electoral de la qual se serveix la democràcia
representativa per a mantenir el poder de l’elit política, està curosament
dissenyada per a ser alienant i perpetuar la sensació d’indefensió i, amb això,
promoure la inacció, la passivitat i la dependència a l’Estat i les seves institucions, fent-nos
oblidar el nostre potencial col·lectiu emancipador, la nostra capacitat per a
autoorganitzar-nos i per a decidir i actuar sobre les nostres pròpies vides.
Estratègies que generen culpa, desesperança i urgència, entre altres, són utilitzades
sistemàticament per l’esquerra per a cridar al vot d’aquelles que, lluny de sentir-se
fidelment representades, sucumbiran davant la desmoralització d’un panorama i un
discurs desmobilitzant: mentre l’extrema dreta avança i amenaça de posar-se al
capdavant amb la intenció de revertir anys de triomfs assolits gràcies al poder
popular, els partits d’esquerres pretenen constituir-se com la imperfecta però
única alternativa possible.
D’aquesta manera, instrumentalitzen una vegada més el patiment de les oprimides,
encoratjant al vot útil, el vot al partit “menys perillós”, jugant amb la nostra por i utilitzant
com a moneda de canvi aquelles més vulnerabilitzades, per a després oblidar-les un cop
hagin assolit el poder, concentrat en mans d’uns pocs polítics.
Ens exigeixen, de la forma més paternalista i hipòcrita possible, una coherència alineada
amb el nostre desig d’una altra societat, i ens manipulen a través de la culpa, acusantnos
d’entorpir el canvi social quan decidim assenyalar el frau que suposa la via
electoral, les promeses de la qual són grans sobre la tarima, però es converteixen en
paper mullat després de la campanya, cicle rere cicle.
Ens conviden a votar amb el menor dany possible, guardant l’esperança que les seves
reformes —que no només són insignificants i ridículament insuficients, sinó que poden
fer-se i desfer-se a cop de bolígraf—, seran la fi del nostre patiment i el de les nostres
companyes. El producte de la decisió d’un sol dia que durant anys suposarà tota la
capacitat de decisió d’una comunitat sencera, ens fa participants democràtiques
de la nostra pròpia opressió.
Una decisió que, a més, no és ni interseccional, ni accessible, ni solidària, ni té memòria
històrica. Perquè, com es quantifica el dany d’aquelles violències que no es
visibilitzen, quan és l’hegemonia qui té el control de decidir allò que és o no és
notícia, que domina l’opinió pública, escampant notícies falses i ocultant dades i
informació, provocant en nosaltres la incapacitat per a imaginar mons millors?
Com es quantifiquen aquelles violències que no ens travessen en primera persona, o
que passen en territoris que ens resulten geogràficament més llunyans, però que seran
afectats per les nostres decisions sense poder ser partícips d’elles? O aquelles violències
sobre les quals s’ha construït històricament la nostra cultura colonitzadora, el fruit de la
qual és el privilegi que ostentem avui dia? O aquelles violències actuals que la classe
política intenta amagar sota la catifa per a protegir la seva posició al cim del
privilegi cisheteropatriarcal, blanc i europeu, amb la finalitat que continuem
alimentant la màquina del capital: la seva cobdícia sense límits?
Com podem creure en unes eleccions en les quals un dels partits que podem escollir
lliurement és el partit feixista Aliança Catalana, obertament racista, masclista i neoliberal?
Unes eleccions on els partits hegemònics mantenen un silenci còmplice davant
del genocidi que l’Estat d’Israel està perpetuant contra el poble palestí, en comptes
de posicionar-se fermament a favor de tallar relacions amb ell? On aquests mateixos
partits varen negociar la posada en marxa dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030, amb les
greus conseqüències que tindria pel Pirineu a nivell ecològic, el Hard Rock a Tarragona,
convertint les nostres terres en una versió de Las Vegas, i el Quart Cinturó, que
destrossaria els espais agrícoles del nostre territori? On cap proposa mesures lògiques
davant la sequera, les conseqüències de les quals són imminents, o posicions clares
en contra del turisme i la gentrificació, que devasta les nostres ciutats i barris, ni de la
posada en marxa de qualsevol altre tipus de necropolítica mentre aquesta suposi un
negoci que ompli les seves arques?
Així, el vot únicament esdevé la legitimació del seu domini, per a poder continuar
perpetuant un sistema autoritari construït històricament sobre el poder colonial,
l’espoli i l’extractivisme, i el control, disciplinament i explotació dels cossos i ments
per motius de classe, raça, gènere, espècie, etc., per a posar-los al servei del capital, on
els rics i poderosos s’enriqueixen cada dia més a costa de la nostra misèria i
esclavitud mentre ens porten directes al col·lapse.
I és que la pràctica del vot, en aquest sistema autoritari per al qual escollirem
democràticament representants per a parlar per nosaltres, no és una altra cosa
que escollir l’amo que ens sotmetrà, i les cadenes que ens subjectaran durant el
pròxim cicle polític.
És per això que, en vigília electoral, des de Batzac et convidem a repensar de forma
conscient i activa com vols que sigui la teva participació en les eleccions al Parlament de
Catalunya aquest 12M i que, tant de bo, facis el que facis i decideixis el que decideixis,
no sigui una elecció sota la influència de la mentida i la coacció, sinó fruit d’una profunda
reflexió política i ètica.
No oblidis que, la vertadera lluita contra la dominació, la lluita per l’alliberació de
totes les formes de vida oprimides, no és aquella que es disputa cada X anys dins
d’una urna, sinó aquella que lliurem i practiquem cada dia als carrers colze a colze
amb les nostres companyes.
No oblidis que només utilitzant les nostres pròpies eines, com l’autogestió,
l’autoorganització, l’ajuda mútua i l’acció directa sense intermediaris, i no les eines
de l’amo, estarem més a prop de construir el món que portem dins dels nostres
cors.
Batzac – Joventuts Llibertàries
CAST:
Este 12M se abren las urnas para un nuevo ciclo político al Parlamento de Catalunya y con ello los partidos han comenzado una vez más sus respectivas campañas electorales. Farolas, marquesinas y vallas publicitarias se visten de gala, y nuestros buzones se llenan de sobres con promesas que nos aseguran que el cambio, el verdadero cambio, por fin, está por llegar: solo falta tu voto.
La farsa que supone el circo electoral de la que se sirve la democracia representativa para mantener el poder de la élite política está cuidadosamente diseñada para ser alienante y perpetuar la sensación de indefensión y, con ello, promover la inacción, la pasividad y la dependencia al Estado y sus instituciones, haciéndonos olvidar nuestro potencial colectivo emancipador, nuestra capacidad para autoorganizarnos y para decidir y actuar sobre nuestras propias vidas.
Estrategias que generan culpa, desesperanza y urgencia, entre otras, son utilizadas sistemáticamente por la izquierda para llamar al voto de aquelles que, lejos de sentirse fielmente representades, sucumbirán ante la desmoralización de un panorama y un discurso desmovilizante: mientras la extrema derecha avanza y amenaza con ponerse en cabeza con la intención de revertir años de logros alcanzados gracias al poder popular, los partidos de izquierda pretenden constituirse como la imperfecta pero única alternativa posible.
De esta manera, instrumentalizan una vez más el sufrimiento de les oprimides, alentando al voto útil, el voto al partido “menos peligroso”, jugando con nuestro miedo y usando como moneda de cambio a aquelles más vulnerabilizades, para luego olvidarles una vez hayan alcanzado el poder, concentrado en manos de unos pocos políticos.
Nos exigen de la forma más paternalista e hipócrita posible, una coherencia alineada con nuestro deseo de otra sociedad, y nos manipulan a través de la culpa, acusándonos de entorpecer el cambio social cuando decidimos señalar el fraude que supone la vía electoral, cuyas promesas son grandes sobre la tarima, mas tras la campaña electoral se convierten en papel mojado, ciclo tras ciclo.
Nos invitan a votar el menor daño posible, guardando la esperanza de que sus reformas, que no solo son insignificantes y ridículamente insuficientes sino que además pueden hacerse y deshacerse a golpe de bolígrafo, serán el fin de nuestro sufrimiento y el de nuestres compañeres. El producto de la decisión de un solo día que durante años supondrá toda la capacidad de decisión de una comunidad entera, nos hace participantes democrátiques de nuestra propia opresión.
Una decisión que además no es ni interseccional, ni accesible, ni solidaria, ni tiene memoria histórica, porque, ¿cómo se cuantifica el daño de aquellas violencias que no se visibilizan, cuando es la hegemonía quien tiene el control de decidir aquello que es o no es noticia, que domina la opinión pública, esparciendo bulos y ocultando datos e información, provocando en nosotres la incapacidad para imaginar mundos mejores?¿Cómo se cuantifican aquellas violencias que no nos atraviesan en primera persona, o que ocurren en territorios que nos son geográficamente más lejanos pero que sin embargo serán afectados por nuestras decisiones sin poder ser partícipes de ellas, o aquellas violencias sobre las que se ha construido nuestra históricamente nuestra cultura colonizadora, cuyo fruto es el privilegio que ostentamos hoy en día?¿O aquellas violencias actuales que tanto se cuida la clase política de ocultar bajo la alfombra para proteger su posición en la cima del privilegio cisheteropatriarcal, blanco y Europeo, con el fin de que sigamos alimentando la máquina del capital: su codicia sin límites?
¿Cómo creer en unas elecciones en las cuales uno de los partidos entre los que elegir libremente es el partido fascista Aliança Catalana, abiertamente racista, machista y neoliberal; unas elecciones en las que los partidos hegemónicos mantienen un silencio cómplice ante el genocidio que el Estado de Israel está perpetrando contra el pueblo palestino, en lugar de posicionarse firmemente a favor de cortar relaciones con él; o donde esos mismos partidos negociaron la puesta en marcha de los Jocs Olímpics d’Hivern 2030 —con las graves consecuencias que tendría en los Pirineos a nivel ecológico—, el Hard Rock en Tarragona, convirtiendo nuestras tierras en una versión de Las Vegas, el Quart Cinturó, que destrozaría los espacios agrícolas de nuestro territorio; donde ninguno propone medidas lógicas ante la sequía cuyas consecuencias son inminentes o posiciones claras contra el turismo y la gentrificación que devasta nuestras ciudades y barrios, ni a la puesta en marcha de cualquier otro tipo de necropolítica mientras esta suponga un negocio que llene sus arcas?
Así, el voto deviene únicamente en la legitimación de su dominio, para poder seguir perpetuando un sistema autoritario construido históricamente sobre el poder colonial, el expolio y el extractivismo, y el control, disciplinamiento y explotación de los cuerpos y mentes por motivos de clase, raza, género, especie, etc., para ponerlos al servicio del capital, donde los ricos y poderosos se enriquecen cada día más y más a costa de nuestra miseria y esclavitud mientras nos llevan directes al colapso.
Y es que la práctica del voto, en este sistema autoritario para el cual elegiremos democráticamente representante para hablar por nosotres, no es otra cosa que elegir al amo que va a someternos y las cadenas que van a sujetarnos durante el próximo ciclo político.
Es por eso que, en vísperas electorales, desde Batzac te invitamos a repensar de forma consciente y activa sobre cómo quieres que sea tu participación en las elecciones al Parlamento de Catalunya este 12M, y que ojalá, hagas lo que hagas y decidas lo que decidas, no sea una elección bajo la influencia de la mentira y la coacción, sino fruto de una profunda reflexión política y ética.
No olvides que, la verdadera lucha contra la dominación, la lucha por la liberación de todas las formas de vida oprimidas, no es aquella que se disputa cada x años dentro de una urna, sino aquella que libramos y practicamos cada día en las calles codo a codo con nuestres compañeres.
No olvides que solo usando nuestras propias herramientas, como la autogestión, la autoorganización, el apoyo mutuo y la acción directa sin intermediaries, y no las herramientas del amo, estaremos más cerca de construir el mundo que llevamos en nuestros corazones.
Batzac – Joventuts Llibertàries
